El moment que marca l’inici de la tardor astronòmica
El 23 de setembre de 2026, a les 02:05 h (hora oficial peninsular), tindrà lloc l’equinocci de tardor, l’instant que marca l’inici de la tardor astronòmica a l’hemisferi nord.
L’equinocci és un moment concret dins del moviment de la Terra al voltant del Sol. En aquest instant, el centre del Sol travessa l’equador celeste en el seu moviment aparent cap al sud. Al mateix temps, a l’hemisferi sud començarà la primavera.
La tardor astronòmica de 2026 tindrà una durada aproximada de 89 dies i 21 hores, fins al 21 de desembre, quan arribarà el solstici d’hivern.
Què és exactament un equinocci?
La paraula equinocci prové del llatí aequinoctium, relacionat amb aequus («igual») i nox («nit»), en referència a la durada aproximadament igual del dia i la nit.
Durant els equinoccis, el centre del Sol creua l’equador celeste. En el cas de l’equinocci de tardor, ho fa en direcció cap a la part sud del cel.
A causa d’aquest fenomen, al voltant de l’equinocci la durada del dia i de la nit és molt semblant. Tanmateix, no són exactament 12 hores de dia i 12 hores de nit. La refracció de l’atmosfera i el fet que el Sol sigui un disc amb una mida aparent apreciable fan que la durada del dia sigui lleugerament superior a les 12 hores en molts indrets.
Per què tenim estacions?
Les estacions de l’any es produeixen principalment per la inclinació de l’eix de rotació de la Terra, d’uns 23,5° respecte del pla de la seva òrbita al voltant del Sol.
A mesura que la Terra recorre la seva òrbita, aquesta inclinació fa que variï la manera com la radiació solar incideix sobre cada hemisferi. Durant l’estiu boreal, l’hemisferi nord rep més hores de llum i la radiació solar hi arriba amb una major elevació sobre l’horitzó.
Amb el pas dels mesos, aquesta situació canvia progressivament fins arribar a l’equinocci de tardor.
El cel durant la tardor de 2026
L’arribada de la tardor també comporta canvis progressius en el cel nocturn. Les nits cada vegada més llargues ofereixen més hores d’observació i permeten que les constel·lacions pròpies de la tardor vagin guanyant protagonisme.
A començaments de la tardor de 2026, després de la posta de Sol, podrem observar Mercuri i Venus, mentre que Saturn apareixerà uns dies més tard. Mercuri i Venus es podran observar, respectivament, fins a mitjans i finals d’octubre.
Per als aficionats a l’observació del cel profund, l’allargament progressiu de les nits també significa més temps disponible per observar i fotografiar nebuloses, galàxies i cúmuls estel·lars.
La tardor astronòmica acaba amb el solstici d’hivern
La tardor de 2026 finalitzarà el 21 de desembre, amb l’arribada del solstici d’hivern. En aquest moment, el Sol assolirà la seva màxima declinació sud i, a l’hemisferi nord, tindrem el dia amb menys hores de llum de tot l’any.
A partir del solstici, el procés s’invertirà de nou: els dies començaran a allargar-se progressivament i les nits a escurçar-se.
L’equinocci de tardor és, per tant, un instant precís dins del cicle anual de la Terra, que marca la transició astronòmica entre l’estiu i la tardor a l’hemisferi nord i ens introdueix en una època de nits cada vegada més llargues i d’un cel nocturn que anirà canviant setmana rere setmana.
Benvinguda, tardor astronòmica!
Rubén Maroto
Imatges propies i del web meteolluna.cat